OSSOS DE SÍPIA

El vent que sendinsa en el pomar, el raig de sol tardà que llisca dun cel ple de borrallons, laigua límpida entrevista per casualitat entre els pedregams dun areny, els matins ancorats com barques en rada, lhora en què el rostre més impassible és travessat per una crua ganyota... Montale, artesà del detall i la concisió, mestre egregi de la metàfora, ens suggereix en aquest llibre esplèndid, reblert dimatges tan exquisides com aquestes, les diverses formes de la vida que sesmicola, la inconsistència del món en què vivim i la puixança indeleble dels records. I ens permet descobrir, al mateix temps, una de les deus principals de la millor poesia italiana de la modernitat.